Què és una ortopantomografia?
L’ortopantomografia és una tècnica radiogràfica extraoral en la qual la font de raigs i la placa receptora es troben externes a la cavitat oral o boca realitzant un moviment sincrònic al voltant del cap del pacient.
Es tracta d’una radiografia panoràmica en una sola pel·lícula, una sola imatge general de la boca que mostra els maxil·lars, la mandíbula i les dents. Per tant, és de primordial utilitat en l’àrea dento maxil mandibular.
És un examen radiogràfic que permet planificar de manera precisa un gran nombre de tractaments odontològics o dentals.
Permet obtenir dades radiogràfiques sobre l’aparell masticatori (dents i os) i les estructures adjacents permetent l’avaluació de l’anatomia normal o la majoria de les condicions patològiques o de malaltia.
Per a què serveix?
L’ortopantomografia és una tècnica radiogràfica que permet obtenir radiografies panoràmiques capaces de mostrar estructures anatòmiques complexes, com tota la cavitat oral.
Què es pot veure en una ortopantomografia?
Inclou ambdues arcades dentals (maxil·lar superior i mandíbula), els sins maxil·lars, les articulacions temporomandibulars (ATM) i amb menys nitidesa estructures de teixit tous. L’objectiu de l’ortopantomografia és traduir totes aquestes estructures anatòmiques en una imatge radiogràfica bidimensional (en dues dimensions).
L’ortopantomografia és molt sensible a la manera com està feta, ja que és un tipus modificat (corb) de tomografia lineal, o radiografia d’una determinada capa, que pretén difuminar les estructures no contingudes en aquest passadís o capa.
En l’ortopantomografia i amb el pacient ben posicionat, les arcades es visualitzen nítidament perquè se situen dins del passadís de tall i les altres estructures es desdibuixen més com més allunyades es trobin d’ell. El passadís de tall té un gruix variable segons el fabricant. Sol ser més estret en el segment anterior (de caní a caní) que en el posterior, perquè les dents són més estretes que les moles.
Donada la importància del correcte posicionament del cap del pacient, tots els ortopantomògrafs compten amb mecanismes per a l’adequat posicionament, ja que les arcades han de coincidir amb el passadís de tall de l’aparell. Atès que aquest pot ser força estret, resulta vital seguir les instruccions del fabricant per al posicionament correcte del pacient per tal d’obtenir una radiografia de qualitat.
Què detecta l’ortopantomografia?
Amb l’ortopantomografia aconseguim estudiar al detall tota l’estructura dental permetent:
- Detectar la presència de càries dentals.
- L’extensió de les càries dentals i si hi ha contacte amb el nervi dental.
- La presència de processos infecciosos estesos.
- Dents que encara no han erupcionat.
- La quantitat d’estructura òssia romanent per poder posar implants dentals.
- Lesions òssies patològiques.
Com funciona?
El moviment sincrònic del tub i placa o receptor determinen que una zona específica del cap, el passadís focal, sigui projectat nítidament a la placa i el que està fora d’ell aparegui borrós.
Quant dura l’ortopantomografia?
La prova ronda uns 5 minuts. És perfecta per fer nens petits a causa de la senzillesa de l’examen i a la seva rapidesa.
Factors a tenir en compte
En una bona radiografia panoràmica, la mandíbula té forma de “U”, els còndils de l’articulació témporo-mandibular estan situats a uns 2,5 cm de les vores laterals de la pel·lícula i a un terç de la vora superior de la pel·lícula.
El pla oclusal o de masticació mostra una lleugera corba o “línia de somriure” cap amunt.
Les arrels de les dents maxil·lars i mandibulars anteriors s’identifiquen bé amb poca distorsió i la magnificació és simètrica i igual a banda i banda de la línia mitjana.
Diferències entre altres radiografies
El receptor d’imatge en la radiografia extraoral és una combinació de dues pantalles intensificadores amb una pel·lícula intercalada, les quals estan tancades en un recipient estanc a la llum, anomenat casset. Un casset pot ser tou o rígid.
Cada pantalla intensificadora conté una capa fosfòrica que fluoresce quan l’activa la radiació X que ha penetrat en el pacient i el casset. Aquesta fluorescència és el que exposa la pel·lícula.
Aquest mètode d’exposició difereix de les radiografies intraorals convencionals, on els raigs X exposen la pel·lícula de manera directa. Les pel·lícules utilitzades en les imatges panoràmiques són de 10-60 vegades més sensibles a la fluorescència que els raigs X;, per tant, la quantitat de radiació necessària per produir una pel·lícula d’alta qualitat és inferior quan s’utilitzen pantalles.
Quan el feix de radiació i el receptor d’imatges envolten el pacient, la imatge es va registrant a la pel·lícula en increments verticals, limitats per la mateixa antiguitat del feix.
La majoria dels aparells compten amb algun tipus de control de posició, com llums o guies plàstiques per situar el pacient adequadament respecte als tres eixos principals: anterior-posterior, vertical i alineació mitjansagital.
Per poder determinar en una ortopantomografia quins paràmetres han sortit malament, s’han de conèixer els paràmetres estàndards de normalitat i avaluar quin tipus d’error s’ha comès (posicionament del pacient, valors d’exposició inadequats…).
Ortopantomografia: eina essencial per als odontòlegs
Avui dia, l’ortopantomografia és una eina essencial per als odontòlegs que els permet diagnosticar moltes de les patologies o malalties que pot patir el pacient i planificar el tractament adequadament.
En una primera visita de qualitat se sol combinar l’exploració de la boca, amb les dents i teixits tous, juntament amb l’exploració radiològica que inclou una ortopantomografia i dues radiografies d’aletes de mossegada.
En definitiva és una de les millors vies d’inspecció bucal per poder veure des dels maxil·lars, la mandíbula fins a totes les dents.
