Tècnica anestèsica
L’important avanç en les tècniques de cirurgia oral i implantologia ha anat acompanyat de la introducció de la pràctica anestèsica que permet modificar un procediment quirúrgic que podria ser desagradable en una experiència còmoda.
Les tècniques de sedoanalgèsia per a cirugia oral són un conjunt de recursos realitzats per un metge especialista en anestesiologia que consisteixen en una combinació de sedació suau, ansiolític i amnèsia que permeten disminuir la tensió i ansietat que algunes intervencions odontolològiques poden produir en els pacients. Són moltes la cirurgies que poden beneficiar-se d’aquesta tècnica anestèsica com ara la cirurgia d’implants i la cirurgia periodontal, entre d’altres.
La sedació conscient és capaç d’ajustar d’una manera còmoda una amnèsia i analgèsia adequada juntament amb un nivell de consciència que permeti respondre ordres senzilles (obrir la boca, girar el cap, etc.) sense que afecti en cap moment el benestar ni la seguretat del pacient. A més, la cooperació del pacient durant el procediment proporciona les condicions necessàries perquè l’odontòleg faci la seva tasca amb més agilitat i rapidesa.
En principi, l’anestesiòleg, mitjançant la visita preoperatòria, valora la història clínica i qualsevol patologia intercurrent que pateixi el pacient (hipertensió, diabetis, cardiopatia, etc.) i la medicació habitual que pugui prendre. En el seu transcurs se li explicarà com es realitzarà la sedació valorant de manera particular les necessitats de cada persona. També s’acorda i es signa el consentiment informat per a la sedació. Després se l’informa de les normes de dejuni que haurà de seguir segons l’horari de la cirurgia, així com la premedicació que se li aconsella. La presència de l’anestesiòleg durant la cirurgia controla les constants vitals (tensió arterial, freqüència cardíaca i saturació d’oxigen), ajusta la sedació del pacient i proporciona les condicions necessàries per tal que l’odontòleg treballi còmode mentre el pacient se sent tranquil. Aquesta monitoratge permet adequar la profunditat de la sedació al llarg del procediment.
Quan acaba la cirurgia, el pacient pot marxar a casa sense dolor. Se li prescriuen fàrmacs analgèsics, antibiòtic i antiinflamatoris juntament amb normes dietètiques per fer més fàcil i indolor el postoperatori.
Ja fa més de cent anys que es va introduir l’anestèsia local a les consultes odontològiques. Avui dia, les opcions per anestesiar són molt variades per poder assegurar la seguretat i la comoditat del pacient. Per l’administració d’anestèsia local s’utilitza un cartutx, una xeringa i una agulla d’un sol ús. És essencial conèixer la gran varietat d’anestèsics, les tècniques que existeixen per administrar-los i les situacions d’emergència o possibles reaccions que pot ocasionar-ne l’administració.
L’anestèsia tòpica s’utilitza per reduir les molèsties que pugui ocasionar la injecció. Actua adormint la superfície de la membrana mucosa o teixit tou, però no té efecte sobre les dents o les estructures òssies.
L’objectiu de l’anestèsia local és reduir el dolor i l’ansietat del pacient durant el temps que duri el tractament. El començament de l’efecte de l’anestèsia pot veure’s afectat per diferents factors. El més significatiu és el pH. Juntament amb el fàrmac que farà l’efecte anestèsic s’injecten altres productes per afavorir-ne els efectes. Per exemple, en molts casos, es combina amb un vasoconstrictor que provocarà la contracció dels vasos, retindrà durant més temps l’anestèsia i allargarà l’efecte. Un altre d’aquests elements és el clorur de sodi que ajuda a que l’anestèsic entri als vasos sanguinis.
Existeixen dos tipus principals d'injeccions. En un cas s'adorm una zona sencera de la boca com per exemple un costat de la mandíbula i en l'altre s'adormen àrees petites i localitzades.
En molts casos, el dolor que se sent en administrar l'anestèsia no és causat per l'agulla en injectar l'anestèsic sinó per la pressió del líquid que penetra en el teixit.
La sedació consisteix en l’administració de medicació per calmar el pacient durant el tractament dental. Hi ha diferents nivells de sedació. La sedació pot anar des de tenir el pacient despert però relaxat o tenir-lo completament inconscient (anestèsia general). Hi ha diferents tipus de sedació en funció del nivell de sedació que es vulgui aplicar. En primer lloc, per a una sedació mínima, s’utilitza òxid nitrós inhalat a través d’una màscara. Per a un major grau de sedació, s’administra el fàrmac per via intravenosa. Independentment del tipus de sedació emprat, s’usa igualment anestèsia local per adormir la zona que es tractarà per eliminar qualsevol molèstia o dolor.
Tens dubtes sobre els nostres tractaments d'anestèsia i sedació?
En la nostra clínica dental de Barcelona, comptem amb el talent de professionals de l'anestèsia i sedació. El seu treball permet que els nostres pacients no sofreixin ni la més mínima molèstia durant les seves visites. Tens dubtes sobre els nostres tractaments d'anestèsia i sedació?
El pacient en cap moment sent dolor ni cap molèstia. La intervenció es duu a terme en la majoria dels casos mitjançant anestèsia local. En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions de si maxil·lar, regeneració òssia) es pot recórrer a la sedació, si el pacient el prefereix.
Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el post-operatori suposa menys molèsties i incomoditats que les extraccions dentals. Únicament pot ocasionar petites molèsties durant el procés de cicatrització. En els casos de grans intervencions, amb regeneracions òssies i empelts, apareix sovint inflamació durant els primers dies, si bé no resulta dolorosa i permet fer vida normal.
