La càries és una malaltia multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits durs de la dent com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana a partir de les restes d’aliments.
Què és Odontología conservadora?
L’odontologia conservadora i restauradora ens permet prevenir, aturar i curar la càries dental en totes les seves fases des de la menor a la major destrucció de teixit dentari. La càries dental pot afectar lleument l’estructura dentària, destruint únicament l’esmalt o progressar a estadis més greus, envaint teixits més profunds com són la dentina o la polpa dental.
El tractament de la càries dental es basa en l’eliminació del teixit infectat i la reconstrucció posterior del teixit perdut per materials biocompatibles, en aquest cas resines compostes. És el que abans popularment coneixíem com els empastaments dentals i que actualment anomenem obturacions dentals. S’aconsegueix un resultat reeixit mitjançant la realització de tots els procediments adequats amb els millors materials i una rehabilitació excel·lent de l’anatomia de cadascuna de les peces dentàries.
Actualment, l’odontologia restauradora engloba un arsenal de possibilitats pel que fa a la tècnica i materials de restauració. Les antigues restauracions d’amalgama de plata han perdut popularitat en favor d’altres materials de manipulació més fàcil, amb majors propietats fisicoquímiques i millors resultats estètics.
Tinc dubtes sobre odontologia conservadora
Tens dubtes sobre els tractaments d'odontologia conservadora? Aquest tipus de tractaments s'apliquen per a prevenir l'aparició de càries i altres infeccions dentals. Són tractaments preventius, per la qual cosa és convenient que el pacient acudeixi a l'especialista quan apareixen els primers símptomes. També és oportú visitar, almenys una vegada a l'any, al dentista de confiança per a fer una revisió completa. A continuació recollim les preguntes més freqüents sobre aquesta especialitat de la Clínica Dental Nart.
La higiene oral és necessària per prevenir les càries i consisteix en una tècnica adequada de raspallat dental, com a mínim dues vegades al dia, preferiblement després de cada àpat i just abans d’anar a dormir, fer servir la seda dental una vegada al dia i glopeig amb fluor o altres antisèptics si es requereix.
A més, és important examinar rigorosament la cavitat oral i netejar de forma exhaustiva la boca, a més d’acudir regularment a visites de control.
És important també mantenir una dieta sana i equilibrada i evitar aliments enganxosos, begudes ensucrades o xuclar caramels de forma constant.
La càries dental produeix la destrucció dels teixits dentals. Després de la destrucció de l’esmalt ataca la dentina fins que arriba a la polpa dentària (el nervi de la dent) i en produeix la inflamació, pulpitis i una necrosi posterior (mort pulpar), que requereix ser tractada mitjançant l’endodòncia.
La càries es la primera causa de pérdida de dientes en las personas jóvenes.La caries es la primera causa de pérdida de dientes en las personas jóvenes.
Si la dent no és tractat la infecció pot aconseguir la polpa dental i arribar posteriorment a inflamar l’àrea que envolta l’àpex (extrem de l’arrel de la dent) produint-se una periodontitis apical, i podent arribar a ocasionar un abscés, una cel·lulitis o fins i tot un flegmó, podent sofrir tots o algun estadi del dolor que correspon.
Quan la càries dental s’ha estès a la polpa haurem de realitzar l’endodòncia (el tractament dels conductes radiculars) i reconstruir la dent possiblement amb una corona, de manera que si arribem a temps de tractar la càries evitarem una possible endodòncia o extracció en el cas que la dent no anés restaurable.
La càries dental s’associa a una deficient higiene oral, com ara errors en les tècniques de raspallat i absència de fil dental, a una etiologia genètica que hi predisposa i s’estudia encara la influència del pH de la saliva en relació a la càries, i a una dieta rica en sucres.
És la interacció entre l’hoste (el bacteri que colonitza), el substrat (la dent), i el factor temps, molt important per l’aparició, i el desenvolupament de la càries.
