Els empelts de geniva són un procediment quirúrgic que es realitza agafant un tros de teixit tou d’un lloc donant per fer-lo servir en un altre lloc receptor. Aquest teixit donant es pot obtenir del paladar, de la tuberositat maxil·lar (zona dels queixals del judici quan no són presents), de la geniva adjacent a les dents afectades, fins i tot d’un teixit provinent d’un banc de teixits (humà) o d’animals, o de substituts artificials. Consisteix en un tractament modern mínimament invasiu que millora el pronòstic de les dents.
Què és la recessió de la geniva?
Les recessions de geniva són el principal motiu pel qual es realitzen empelts de geniva. Tot i semblar un problema poc freqüent, és present a molts pacients. La formació de les recessions és un procés gradual que passa lentament. Per aquesta raó, moltes vegades passen desapercebudes fins que ja són massa evidents. Una manera de controlar aquesta progressió de les recessions és mitjançant els controls regulars al dentista i higienes professionals amb ensenyament d’higiene oral, d’aquesta manera es poden prevenir situacions que requereixin procediments quirúrgics d’empelts de geniva.
Les recessions són essencialment una condició en la qual la geniva comença a retreure de la dent deixant l’arrel exposada a la boca. Amb el temps, aquest procés pot continuar formant petites bosses entre la dent i la geniva. Això promou l’acumulació de bacteris en aquesta zona que si no s’eliminen adequadament poden comportar complicacions amb el temps. Abans d’arribar a aquestes situacions, les recessions dentals poden tractar-se sense requerir d’ un procediment quirúrgic. Alguns dels signes que poden aparèixer de manera primerenca són l’increment de la sensibilitat dental, percepció de les dents més llargs del normal i petites indentaciones, desgast o marques on s’uneix la dent amb la geniva.
Les causes de la recessió de la geniva
Les recessions poden estar causades per diferents causes. La principal causa són els bacteris de la malaltia periodontal. El tractament de la gingivitis prevé la formació de recessions inicials ja que en fases més avançades de la periodontitis ja són una condició gairebé inevitable. Un altre factor causant pot ser el trauma provocat per diferents agents com un raspallat agressiu (horitzontal o circular) o la presència d’un pírcing. El bruxisme podria ser una altra causa pel fet que la part de la dent més propera a la geniva es fractura en forma de falca o abfracció, exposant l’arrel de les dents que es van debilitant amb el temps. Un altre factor que predisposa a les recessions de la genvia és tenir geniva i os fins a la part exterior de les dents, i es dóna especialment en els pacients de raça caucasiana. A més, un altre factor que facilita i pot causar recessions en pacients amb os i geniva fins és el moviment d’ortodòncia; evidentment un moviment d’ortodòncia expansiu o cap a fora com podria ser en els casos de apinyaments severs o compressions del maxil·lar o mandíbula.
Tipus d’empelts de geniva
Les cirurgies d’empelts de geniva són un tractament vàlid per a les recessions en fases més avançades. Podem dividir els tipus d’empelts en tres grups: empelts de teixit connectiu, empelts lliures i empelts pediculats.
Els empelts de connectiu són el tipus d’empelt que més s’utilitza amb diferència i el que segons els estudis obté els millors resultats. Per obtenir-lo realitza una petita incisió al paladar de tal manera que el periodontista pugui obtenir el teixit connectiu de l’interior del paladar (com si agaféssim el formatge d’un entrepà i el tornem a sopar). D’aquesta manera genera una mínima molèstia al paladar i cicatritza internament. A continuació es col·loca el teixit obtingut del paladar en el defecte cobrint l’arrel exposada i qualsevol defecte que s’hagi pogut formar, quedant cobert per la geniva del pacient. L’empelt lliure es pren directament del paladar incloent la pell i el teixit intern, i es col·loca sobre l’arrel exposada sense cobrir-lo. L’empelt pediculat seria el desplaçament de la geniva de zones veïnes a l’afectada.
Tractament post-operatori empelts
Després de la cirurgia és important seguir les instruccions explicades pel dentista o periodontista (dentista especialista en genives).
És important que l’empelt no rebi cap tipus de trauma ni moviment fins que estigui curat (de 4 a 15 dies) així que s’evitarà la raspallada en aquesta zona i l’ús del fil dental. Per mantenir una higiene correcta i evitar possibles infeccions l’odontòleg recomanarà l’ús de col·lutoris o gels antibacterians. També es veurà afectada la dieta sent en el moment posterior a la cirurgia una dieta tova i freda. El dolor que pugui experimentar el pacient és molt lleu, sent major la inflamació que depèn de diferents factors com la complexitat de la cirurgia i la quantitat de dents implicats. Les pautes de medicaments post cirurgia ajudaran a controlar el dolor i la inflamació.
Els empelts de geniva permeten reduir la progressió de les recessions i així millorar el pronòstic de les dents, reduir també la sensibilitat de l’arrel (radicular) a estímuls freds o calents protegint les arrels de les dents; també millorar l’estètica igualant el nivell de la geniva dels diferents dents. A més permet tractar alguns defectes provocats per la malaltia periodontal i ajudar a tractar la mateixa malaltia.
