La periodontitis, coneguda popularment com piorrea és una malaltia molt comuna en la qual la geniva i l’os del voltant de les dents s’inflamen. Aquesta inflamació és la resposta del cos cap a una sèrie de bacteris que s’han acumulat a les dents ia la geniva. La resposta inflamatòria, tot i ser un sistema de defensa per al cos, pot causar altres danys com la destrucció dels teixits que sostenen la dent.
¿Què provoca la periodontitis?
Els encarregats de provocar aquesta malaltia són una sèrie de bacteris que causen una reacció inflamatòria en els teixits periodontals (geniva i os). Aquests bacteris viuen de manera natural a la boca però només són perjudicials quan es troben en un entorn amb unes condicions favorables per a proliferar acceleradament. Quan s’acumulen els bacteris sobre el teixit dental formen una capa que es diu placa bacteriana o biofilm. Si no s’elimina la placa bacteriana, els bacteris van multiplicant-se en nombre i van envaint zones cada vegada més difícils d’aconseguir per a la higiene.
Els bacteris més perjudicials són capaços de multiplicar-se i prosperar produint productes (toxines) que estimulen la resposta inflamatòria en les genives. Si la malaltia progressa, la inflamació crònica provoca una destrucció dels teixits periodontals (os i lligament periodontal, a més de geniva). A mesura que es va reabsorbint l’os, les dents perden suport, es mouen i poden arribar a perdre. En molts casos, aquest procés és lent i pot detectar i tractar-se per aturar la malaltia. En altres casos la malaltia pot afectar adults joves de manera molt activa provocant la pèrdua de les dents precoçment.
Les fases de la malaltia periodontal
La malaltia periodontal té diferents fases i en cadascuna de les fases dels signes i símptomes són diferents.
- La primera fase és la gingivitis en la qual hi ha una inflamació de les genives fàcil de reconèixer ja que hi ha un augment de mida de la geniva, canvi de color i sagnat en raspallar.
- Un dels signes més clars i fàcils de percebre de la gingivitis és el sagnat de les genives al raspallar-se les dents. Les genives adopten un color vermellós i eixamplament característic de la inflamació; a més es pot observar una capa de placa bacteriana per sobre de les superfícies dentals. Si no es tracta la gingivitis, la malaltia pot progressar i provocar una periodontitis en què la inflamació afecta no només a les genives sinó a tot el teixit de sosteniment de la dent, amb pèrdua d’os.
Els signes característics de la periodontitis se sumen als signes de la gingivitis. El sagnat es veurà augmentat i pot aparèixer de manera espontània. Les dents poden desplaçar-se i tenir mobilitat. Si hi ha hagut reabsorció òssia quedaran les arrels exposades provocant que es vegin unes dents més llargs. Tots aquests signes poden aparèixer lentament i passar desapercebuts durant molt de temps. Un odontòleg pot detectar la malaltia en estadis més primerencs i prevenir la seva progressió.
La periodontitis és la causa més important i freqüent de pèrdua dental. Si la inflamació periodontal no s’atura, les estructures de suport de la dent, incloent l’os, es destrueixen. Per aquesta raó les dents comencen a guanyar mobilitat fins perdre o requerir la seva extracció. A més la infecció pot provocar abscessos periodontals que són dolorosos per al pacient i altres conseqüències perjudicials per a l’organisme. Avui hi ha evidència que patir periodontitis severa o avançada implica tenir un risc més elevat de tenir un infart de cor, de patir un part prematur, pitjor control de la diabetis o patir pneumònia aspirativa.
L’estat bucal d’una persona pot ser un clar indicatiu de la seva salut general, en concret la condició periodontal pot mostrar-nos molt més que simplement el que passa a nivell del periodonci (geniva). Les malalties sistèmiques poden tenir un efecte directe sobre les estructures que sostenen les dents. També es poden detectar algunes patologies a través de la boca abans que siguin evidents en qualsevol altra part del cos. Un clar exemple seria la detecció de la diabetis a partir d’una inflamació exagerada de la geniva, major a la que correspondria per la quantitat de bacteris que té el pacient. Per aquesta raó, els periodoncistes poden ser els primers a detectar els signes d’una malaltia general com la diabetis o alteracions sanguínies.
¿Què és un periodoncista?
Els periodoncistes són aquells odontòlegs o dentistes que s’especialitzen en la prevenció i tractament de les malalties que afecten el periodonci (genives i os de suport de les dents). Tots els dentistes reben formació en periodòncia però un periodontista rep una formació addicional específica d’aquest camp. Així doncs és comú en la pràctica diària que els casos més complicats els tractin els especialistes d’aquesta àrea de l’odontologia, la periodòncia.
