Molts pacients ens pregunten si els implants dentals són per a tota la vida
Els implants dentals són dispositius mèdics que es col·loquen quirúrgicament en l’os alveolar, del maxil·lar o mandíbula. Ofereixen un suport artificial i estable a les dents protèsiques o corones. Per ser un bon candidat per a la col·locació d’implants dentals, el pacient ha de tenir una sèrie de característiques determinades. Si no es compleixen aquestes característiques la probabilitat de que l’implant sigui un èxit va disminuint.
Els objectius al col·locar un implant dental per part d’un dentista, odontòleg, i el pacient són diferents. Mentre el pacient vol recuperar la funcionalitat i l’estètica, el professional afegeix alguns paràmetres d’èxit dins dels seus objectius. A la col·locació d’un implant s’intenta aconseguir l’èxit tant a l’estabilitat biològica, per tal de mantenir els nivells d’os i geniva saludable en el temps, com a la mecànica i a més que sigui higienitzable.
Per estudiar la durada dels implants dentals és important definir prèviament en quines categories es poden classificar en funció del seu estat. Al llarg del temps han existit diferents classificacions sobre l’èxit dels implants dentals. Hi ha un consens entre autors que l’èxit dels implants dentals depèn de la presència i manteniment de l’os que envolta l’implant, sobretot a la zona crestal, més alta, de l’os.
En els estudis sobre l’èxit d’implants dentals el paràmetre més utilitzat és la taxa de supervivència de l’implant que només indica si l’implant romandrà a la boca o ha estat remogut.
L’èxit del tractament pot definir-se de maneres diferents en funció dels paràmetres que es tinguin en compte. Albrektsson al 1986 va definir l’èxit implantològic de la següent manera: l’implant no pot tenir mobilitat, i no pot demostrar àrees radiolúcides (ombres entre l’implant i l’os a la radiografia). La pèrdua d’os en sentit vertical després del primer any ha de ser menor de 0,2 mm i no hi ha d’ haver simptomatologia (dolor) persistent o irreversible.
Fa uns anys a la literatura estava acceptada una pèrdua d’os de fins a 1,2 mm en alçada durant el primer any en funció. Després del primer any en funció la pèrdua d’os havia de ser menor de 0,1 mm per cada any transcorregut.
Una de les últimes classificacions de l’èxit d’implants els divideix en 4 situacions clíniques diferents que descriuen l’èxit (implant en salut), supervivència o fracàs de l’implant. La supervivència de l’implant es divideix entre una supervivència satisfactòria i supervivència compromesa. Un implant amb supervivència compromesa ha de tractar per minimitzar el risc de fracàs i els implants fracassats són aquells que s’han de retirar o s’han perdut.
Coneixent aquestes classificacions podem veure que els implants dentals poden conservar-se en boca sense ser un tractament exitós. Així doncs, la durada i èxit d’un implant dental no només depèn del fet que l’implant dental es trobi en boca sinó també que aquest i el seu os i geniva es trobin sans.
Els estudis han demostrat que la taxa de supervivència dels implants és molt alta però no del 100%. Hi ha un petit percentatge que fracassen. A més, hi ha una sèrie de factors de risc com la història mèdica del pacient, fumar, malaltia periodontal o periodontitis, factors iatrogènics (mala pràctica) o la higiene del pacient que afectaran en el pronòstic de l’implant i per això també a la seva duració. A més, s’ha vist que les taxes de malaltia periimplantaria o periimplantitis (infecció de l’os i geniva dels implants dentals) són molt altes.
Així doncs, la durada dels implants dentals no és un temps exacte ni igual per a tots els pacients. Hi ha un petit percentatge de fracàs del tractament. Per a aquells que estiguin dins d’aquest percentatge els implants els duraran poc. Igual que les dents d’un pacient que requereix implants dentals no han durat per sempre, els implants tampoc són una solució per a tota la vida. Dependrà de com tracten aquests implants i del manteniment periodontal i del compliment de control de les revisions. Cap implant dental hauria de tenir una garantia de per vida.
La majoria de pacients poden esperar una supervivència dels seus implants dentals de com a mínim de 10 anys de funcionalitat o fins i tot més amb una elevada taxa d’èxit. Així i tot, no es pot donar la certesa de que un implant tindrà aquesta taxa d’èxit després de la seva col·locació ja que hi ha un petit percentatge de fracàs i el seu manteniment en boca dependrà de molts factors diferents que el dentista o periodontista no pot controlar i depenen del pacient.
