¿L’organisme pot rebutjar un implant dental?
Notícies
·
27 febr. 2018

¿L’organisme pot rebutjar un implant dental?

Les restauracions suportades per implants són un tractament predictible per la substitució de dents que falten. La taxa d’èxit dels implants dentals és molt alta però hi ha situacions en les que l’implant pot fracassar havent de retirar-lo. Per al pacient, el fracàs d’un implant pot implicar un major cost i procediments addicionals.

Entre els predictors de l’èxit o fracàs dels implants dentals trobem diferents grups, els factors que depenen del pacient (estat de salut general del pacient, l’hàbit tabàquic, qualitat i quantitat d’os o higiene oral i manteniment profesional dental), les característiques de l’implant (dimensions, superfície de l’implant, temps de càrrega) la localització de l’implant i l’experiència de l’odontòleg.

Critèris d’èxit

Els criteris d’èxit en implants dentals solien estar normalment definits com: absència de mobilitat, pèrdua òssia marginal menor a 1,5 mm durant el primer any de tasca i de 0,2 mm anuals, a més absència de dolor i parestèsia. Actualment la pèrdua d’os acceptada voltant de l’implant ha de ser menor a 1 mm pels implants i connexions que fem servir. El fracàs de l’implant pot ser degut a un procés multifactorial. Existeixen moltes causes relacionades amb el fracàs de l’implant i altres que es relacionen amb el fracàs tardà. Els fracassos primerencs corresponen a aquells implants que no sobreviuen abans de la càrrega protètica i els fracassos tardans són els que no funcionen després de la càrrega de l’implant.

Una incorrecta osteointegració produirà un fracàs de l’implant. Hi ha diferents factors de risc que poden provocar alteracions en l’osteointegració de l’implant. Els principals són: fumar, característiques de l’implant, infecció o quantitat i qualitat de l’os.

La osteointegració és una connexió estructural entre l’os viu i la superfície de l’implant que suporta una càrrega. Per a la curació inicial és molt important el primer mes després de la col·locació de l’implant. Si es produeix un desequilibri entre l’aposició i la resorció d’os pot fracassar l’osteointegració. Quan no té lloc la osteointegració o aquesta es perd per alguna raó, es forma teixit connectiu fibrós voltant de l’implant. Aquesta fibrointegración pot donar-se quan hi ha una discrepància entre el diàmetre de l’implant i el diàmetre del fresat, quan no hi ha estabilitat primària, en cirurgies traumàtiques i sèptiques, quan hi ha restes de teixit fibrós en el nou alvèol o quan el material de l’implant no és biocompatible.

Altres factors

Alguns factors no depenen ni de l’operador ni del pacient sinó del mateix implant. L’operador podrà escollir entre diferents implants segons el seu coneixement i d’això dependrà el major o menor èxit en la col·locació dels implants. La majoria dels implants avui en dia són de titani ja que és un material molt biocompatible i que ha estat molt estudiat. L’estat de la superfície de l’implant també pot influir en la osteointegració independentment del material de l’implant. L’implant no pot entrar en contacte amb cap tipus de contaminants com el talc dels guants o el sèrum abans de la seva col·locació. Això podria afectar la unió entre l’os i l’òxid de titani de la superfície de l’implant.

La infecció és un dels causants del fracàs d’hora dels implants dentals. No és una causa molt comuna tret que les condicions quirúrgiques siguin sèptiques. Es pot produir aquesta contaminació a través del mitjà extern o per una infecció preexistent a la zona de la col·locació de l’implant.

En la preparació del llit receptor de l’implant es provoca un traumatisme a l’os que provocarà que una zona es necrose inevitablement. El principal factor que pot comprometre la correcta cicatrització de l’os és la calor que generen les maduixes en preparar el llit del implant.

Els fracassos solen aparèixer ràpidament, durant els primers 3 mesos abans de la col·locació de la pròtesi. Alguns fracassos també apareixen alguns mesos després de la seva càrrega. L’ús de pròtesis provisionals permetia entre moltes altres coses valorar aquest estadi fonamental de la reconstrucció protèsica. Passat aquest període són molt rars els fracassos en implants. Avui en dia la integració dels implants es mesura amb una màquina de software i l´index RFA; quan aquest és superior a 65 la integració de l´implant és alta i el seu fracàs molt improbable.

La majoria de vegades, després d’un fracàs d’un implant i la seva explantació, és possible recol·locar un altre implant en el moment de retirar el primer, o transcorregut un cert temps com 2-3 mesos, en el mateix lloc. Normalment la segona cirurgia sol ser exitosa.

Newsletter

¡Subscriu-te al nostre bloc!

© 2021 Nart Clínica Dental. Avis legal - Política de privacitat - Política de cookies

Disseny i desenvolupament web: Duplo Agencia de Marketing Digital