El diòxid de zirconi és un material que va ser descobert l’any 1789 pel químic alemany M. H. Klaproth. Però no ha estat fins fa unes dècades que ha estat introduït en el món de l’odontologia. Es va convertir en un material molt atractiu per les seves característiques estètiques i la seva resistència comparable a la dels metalls.
El titani i els seus aliatges s’utilitzen actualment com a material per a la fabricació d’implants dentals. A causa del seu potencial compromís estètic i immunològic s’estan desenvolupant noves alternatives que han de complir amb les mateixes característiques que ofereix l’actual l’implant de titani. El zirconi és un material que sembla ser molt adequat com a alternativa ja que té un color molt semblant al de la dent, posseeix bones propietats mecàniques, és biocompatible i té poca afinitat per la placa dental.
Les característiques dels implants de zirconi
Els implants de zirconi tenen potencial per convertir-se en l’alternativa als implants de titani. Encara no s’utilitzen de manera generalitzada a causa de la falta d’evidència científica que existeix en comparació als implants de titani.
El zirconi posseeix propietats superiors a les del titani com una major resistència a la compressió i a la tracció i un mòdul d’elasticitat major. El diòxid de zirconi s’ha anat modificant progressivament durant el temps per millorar les seves propietats. Actualment es combina amb petites quantitats d’altres materials com l’òxid d’alumini que el converteixen en un material idoni per a usar en el camp odontològic.
Els implants dentals de diòxid de zirconi han estat disponibles en el mercat des de l’any 2004. Es va demostrar la seva alta biocompatibilitat i la seva capacitat de osteointegrar-se a través d’una sèrie d’estudis clínics i amb animals. Actualment aquests implants es col·loquen en el sector estètic, especialment en els casos amb una geniva fina. Es fan servor com una alternativa a l’ús d’implants de titani en qualsevol posició de la boca i en aquells pacients que presenten al·lèrgia o voluntat de no portar metalls en el seu cos. Estan contraindicats en aquells pacients que presenten una falta de compliment de les instruccions post-operatòries. I per descomptat, cal un coneixement clínic i tècnic per part de l’operador sobre cirurgia amb implants i restauracions protèsiques.
Els primers implants de zirconi eren implants d’una sola peça a causa de les preocupacions sobre les propietats físiques de l’estructura macroscòpica, o risc a la fractura. Tot i així, des d’un punt de vista quirúrgic i protèsic, és preferible la separació del cos de l’implant i el pilar que col·loquem a sobre.
Actualment Straumann, implant líder mundialment, ha presentat el seu sistema de dues peces que aspira a obtenir molt bons resultats. Els pilars cargolats són els desitjables, però presenten una dificultat tècnica més gran. La innovació i els avenços tecnològics ens porten cap a una millora en la seguretat i resistència dels implants de zirconi permetent l’aparició de nous dissenys de connexions i reconstruccions. Són necessaris més estudis clínics, en marxa, per identificar tots els factors tècnics i biològics rellevants que afecten a l’èxit de l’implant i la satisfacció del pacient.
La col·locació quirúrgica de l’implant
Els implants d’una sola peça (antic PURE Straumann) presenten algunes limitacions. La col·locació quirúrgica de l’implant no sempre va d’acord amb el requeriment protèsic i els pilars angulats per corregir la inclinació no estan disponibles. La correcció de la forma del pilar s’ha d’evitar ja que això afecta la resistència del material. A més, els implants d’una sola peça, estan directament exposats a les forces de la llengua o resultants de la masticació.
La cimentació és l’únic mètode per connectar la dent amb l’implant d’una sola peça. Mentre que el fet que hi hagi una absència de gap o espai per la manca de la connexió del pilar amb l’implant pot semblar beneficiós, la dificultat per col·locar verticalment l’implant pot ser compromesa. En sector estètic, el marge de la restauració protèsica sol deixar-se per sota de la geniva i el ciment usat per cimentar la pròtesi pot provocar una inflamació sobre els teixits tous.
Straumann® ha tret al mercat el nou implant PureCeramic Implant. Aquest implant és un implant de dues peces amb un sistema innovador per connectar el pilar amb l’implant. Fins al moment, els implants de diòxid de zirconi de dues peces s’han connectat amb ciments resinosos duals o mitjançant l’adhesió d’un pilar de fibra de vidre a l’implant. El Pure Ceramic Implant System ofereix un sistema de connexió interna equipada amb un bloqueig rotacional i una rosca interior per a la fixació dels components provisionals i els pilars definitius. Les indicacions d’aquest nou implant són les següents: indicacions d’implants dentals intraossis en maxil·lar i mandíbula i rehabilitacions funcionals i estètiques de pacients completa o parcialment edèntuls; és a dir totes les situacions.
Aquest implant presenta una superfície ceràmica única, ZLA®, amb una rugositat ideal comparable a SLA de Straumann® que presenta un equilibri entre la resistència de l’implant i la capacitat de osteointegrarse. L’implant Pure Ceramic està dissenyat i produït per mitigar els riscos de fractura i inestabilitat. Passen per uns processos estrictes de control de producció per a garantir nivells de qualitat excepcionals. Cadascun dels implants ha de superar un examen de qualitat de força mecànica de 360º abans de ser empaquetat i distribuït.
