Blog
·
26 març 2020

BRUXISME I EROSIÓ

Es defineix desgast dental la progressiva pèrdua de teixit dental dur no provocat per càries, traumes o trastorns de desenvolupament. Les causes poden ser mecàniques o químiques. Les causes mecàniques són atrició, abrasió, abfracció. La principal causa química és l’erosió.

Atrició

Latrició  ( el desgast dental) està provocada per forces excessives funcionals (masticació) o parafuncionals (bruxisme). S’observa sobretot en les cares oclusals de les dents. És una força funcional o parafuncional exagerada causada pel contacte d’una dent amb un altre dent.

Abrasió

L’abrasió està provocada per matèria, objectes o substàncies (aliens a la boca) que repetidament contacten amb la superfície de les dents (raspall, pasta de dents, bolígrafs, menjar i altres objectes). La morfologia de el defecte pot ser generalitzada o localitzada depenent de l’acció de l’objecte sobre les dents. És un tipus de desgast provocat pel contacte d’un objecte amb dents.

Abfracció


L’abfracció és la patològica pèrdua de teixit dur dental provocat per forces de càrrega biomecànica. La càrrega de les forces es concentra al coll de la dent fent que l’esmalt es desprengui i creant una lesió cervical no cariosa. 

Erosió


L’erosió és la progressiva pèrdua de teixit dental provocada per processos químics (àcids). Pot ser intrínseca, és a dir, provocada pels àcids produïts per l’organisme mateix (reflux, bulímia) o extrínseca, causada per una dieta a força de productes àcids (pH <5,5). 

En general, l’origen del desgast dental sol ser per múltiples factors, és a dir està provocada per una combinació de causes.

Per establir el correcte pla de tractament és molt important saber amb seguretat quina és la etiologia del fracàs i així poder realitzar un correcte diagnòstic.

El tractament depèn del grau d’afectació dental. Si l’afectació és lleu, amb una correcció d’hàbits i una correcta prevenció dental podem solucionar el problema; ensenyament d’higiene dental, ús de fluor, dieta poc àcida. 

Quan el cas és moderat o sever podem tornar al pacient una correcta estètica dental i funció fent una rehabilitació de pròtesi fixa amb corones o una rehabilitació adhesiva amb carilles i incrustacions. La diferència entre les dues tècniques depèn de la preservació de l’estructura dental residual. Quan fem corones tallem les dents per deixar un monyó on es cimentarà aquesta corona. És un tipus de retenció mecànica perquè la funda es cimenta a una dent transformat en pilar. En rehabilitacions adhesives, l’estructura dental residual es manté més (tècnica més conservadora) i sibre aquesta s’afegeix la part de la dent que falta a través d’un procés químic d’adhesió. Per això fem servir incrustacions i carilles. El material d’elecció sol ser la ceràmica ja que ens ofereix una millor estètica i resistència.


Un cop finalitzat el tractament és fonamental corregir o prevenir les causes que han provocat el desgast dental. L’ús d’una fèrula de descàrrega prevé el desgast provocat per la atrició de les dents. Molt important corregir els hàbits dietètics per bloquejar l’erosió química de les dents i administrar fluor als pacients per remineralitzar l’esmalt.

Dr. Cosimo Galleti

El Dr. Cosimo Galleti és especialista en Odontologia Integrada per la Universitat Degli Studi di Messina (Itàlia). Té un màster en Odontologia Integrada en adults per la UB i és professor associat de la UIC en el departament d'Odontologia.

Newsletter

¡Subscriu-te al nostre bloc!

© 2021 Nart Clínica Dental. Avis legal - Política de privacitat - Política de cookies

Disseny i desenvolupament web: Duplo Agencia de Marketing Digital