La salut oral és molt important per mantenir diferents funcions com una correcta masticació, digestió, fonació, aparença o somriure i benestar psicològic. La pèrdua d’un o més dents sigui quina sigui la seva causa pot afectar la salut oral, al somriure i l’aparença en general. La primera raó per la qual els pacients demanden tractaments protèsics es deu a que veuen afectada la seva aparença, estètica, autoestima i felicitat.
Tipus de pròtesis dentals
Hi ha tres opcions principals per reemplaçar les dents que falten: les pròtesis removibles (anomenades popularment ‘de posar i treure’), pròtesis fixes (o ponts) i implants dentals. Les pròtesis removibles actualment tenen molt poques indicacions, de vegades com a provisionals o quan hi ha limitacions econòmiques per part del pacient. Els implants dentals ofereixen la millor solució a llarg termini per l’absència de dents totals o parcials i si es cuiden, també en relació al cost-benefici.
Protocols de col·locació dels implants
Avui en dia les indicacions dels implants dentals s’han expandit gràcies als avenços en les tècniques quirúrgiques i els biomaterials. El tractament amb implants dentals ha estat demostrat que és un procediment predictible i reeixit amb valors entre el 94 i 96% als 10 anys. Els protocols de col·locació dels implants (en quin moment després de l’extracció de la dent), i càrrega (col·locació de la dent) sobre els implants han anat variant al llarg del temps aconseguint temps de tractament més ràpids i senzills. Ja fa més de 30 anys que va ser descrita la col·locació d’implants immediats en l’alvèol postextracció, en el mateix moment de l’extracció, per Schulte i Heimke el 1976.
¿Com es col·loca un implant immediat?
Els implants immediats estan descrits com el procés mitjançant el qual es col·loca un implant en el mateix acte quirúrgic en el qual es realitza l’extracció de la dent que ha de ser substituïda. Segons el temps que transcorre entre l’extracció i la col·locació de l’implant s’ha establert una classificació relacionant la curació de la zona receptora i la teràpia a realitzar. Els implants immediats es col·loquen en el mateix acte que l’exodòncia o extracció; quan l’os romanent és suficient per assegurar l’estabilitat primària de l’implant. Els implants primerencs es col·loquen entre les setmanes 4 i 8; quan el teixit tou ja ha cicatritzat o entre les setmanes 12 i 16 quan hi ha una cicatrització de teixit tou i una cicatrització de l’os. Finalment, la col·locació tardana d’un implant té lloc després de 6 mesos un cop l’os està totalment cicatritzat. Actualment no cal esperar aquest temps i els implants es col·loquen en el moment de l’extracció o després de dos mesos d’espera de la cicatrització.
La col·locació d’implants immediats ofereix els següents avantatges: es redueix el nombre d’intervencions quirúrgiques, la durada del tractament és menor, es pot aconseguir una posició tridimensional de l’implant ideal, la preservació de l’os alveolar a la zona de l’extracció, afegint partícules de biomaterial ossi (os d’ampolla) i així s’aconsegueix una millor estètica dels teixits tous.
D’altra banda, hi ha situacions que tenen un efecte advers en la col·locació d’implants immediats. Aquestes complicacions poden ser degudes a la morfologia de l’alvèol (manca d’os on estava la dent) després de l’extracció; presència de patologia periapical o infecció, absència de teixit queratinitzat o biotips fins.
Les taxes de supervivència dels implants immediats són similars a les dels implants col·locats en os totalment cicatritzat. La preservació de la cresta ossia i teixits tous no és millor seguint un protocol o un altre. En ambdós casos els resultats són semblants.
Quan es col·loca un implant en un alvèol de major diàmetre queda un espai entre l’implant i la paret ossia. Hi ha un consens per utilitçar biomaterials per omplir aquest espai i l’ús d’aquests materials mostra una posició més alta del marge gingival (geniva). En presència d’infeccions periapicals cròniques, la col·locació d’implants immediats no està contraindicada, però si és un factor de risc. Cal un raspat adequat de l’alvèol i una valoració per part del clínic per a la col·locació de l’implant.
La col·locació d’implants immediats seguits de l’extracció d’una dent pot ser una alternativa viable als implants tardans. Requereixen un selecció del cas acurada i un protocol específic de tractament ja que és una tècnica tècnico-sensitiva, més complicada d’executar que la col·locació convencional d’implants dentals.
