Els implants dentals són una opció de tractament per a la rehabilitació de pacients completament o parcialment desdentats, sense dents o amb l’absència d’alguns, amb un alt èxit a llarg termini. L’enfocament del tractament amb implants dentals ha canviat amb el temps, des de la osteointegració (unió os i implant) fins a la necessitat de restauracions estètiques estables al llarg del temps.
Podem trobar dents fracasades, sense tractament possible, a la boca dels pacients en moltes situacions clíniques diferents. Tradicionalment exodonciaven (extreien) aquestes dents abans de la col·locació dels implants i l’alvèol (l’os després de treure la dent) es deixava cicatritzar durant diversos mesos fins i tot un any. Tanmateix, la majoria dels pacients estan interessats en tenir les seves dents en el temps més curt possible reduint així l’espera entre l’extracció de la dent i la col·locació de l’implant.
L’acceleració d’aquest procés ha arribat fins i tot a la col·locació de l’implant el mateix dia que s’efectua l’extracció de la dent, el que anomenem implants immediats. Els pacients poden d’aquesta manera disposar d’un menor nombre d’intervencions quirúrgiques i una disminució del temps de tractament. Un altre dels avantatges d’accelerar el procés de la col·locació d’implants és que la quantitat d’os i geniva que es reabsorbeix fisiològicament durant la fase de remodelatge de l’os després de l’extracció es redueix si l’implant es col·loca en el moment de l’extracció, si hi possem biomaterial d’os i geniva, a més de posar el provisional.
L’elecció de quan col·locar l’implant dental depèn de diferents factors. Per aquesta raó és tan important entendre els canvis que es produeixen en els teixits durs i tous després de l’extracció i tenir present l’anatomia del futur llit del implant. Després de l’extracció d’una dent l’os pateix una sèrie d’alteracions tant horitzontal com verticalment. Aquests canvis determinen quatre moments diferents de col·locació de l’implant. Els implants immediats són aquells que es col·loquen en el mateix dia de l’extracció de la dent. Parlem d’una col·locació precoç amb curació de teixits tous quan es col·loquen els implants en les primeres 4 a 8 setmanes post-extracció i col·locació precoç amb cicatrització parcial de l’os quan es col·loquen a les 12 a 16 setmanes. La col·locació tardana de l’implant es dóna quan l’alvèol està completament curat després de 16 setmanes.
Els canvis en l’os i teixits tous després de l’extracció d’una dent estan estretament relacionats amb el moment en què es col·locaran els implants. Tot i taxes d’èxit similars en implants immediats, precoç i tardans, és molt important conèixer i entendre els factors de risc de cada procediment. Així doncs, és indispensable seleccionar acuradament cada cas per determinar el seu moment de col·locació de l’implant i seguir els protocols quirúrgics i protèsics per a cada indicació.
L’elecció del moment de la col·locació de l’implant no és l’únic factor que afecta el temps de tractament fins que el pacient té la dent protèsica sobre del implant. Un altre paràmetre molt important a considerar és la condició oral i periodontal del pacient. La malaltia periodontal ha de ser tractada completament abans de la col·locació dels implants. A més el pacient hauria de ser monitoritzat en el temps per reduir els índexs inflamatoris que incrementen el risc de fracàs i complicacions biològiques de les pròtesis implantar-suportades.
Un cop col·locat l’implant la pròtesi que suportarà també té diferents temps de col·locació segons cada cas particular. Tradicionalment, després de la col·locació d’un implant dental cal esperar un període de 4 a 6 mesos de curació i osteointegració abans de col·locar la corona, pont o dentadura. Actualment, cada vegada és més freqüent l’ús d’implants de càrrega immediata on l’implant i la dent provisional es col·loquen en tan sols 48 hores. Passat el temps de curació, de 2 mesos, les dents provisionals es reemplacen pels permanents.
Els implants de càrrega immediata són un tipus d’implants molt útils en situacions específiques. La conveniència de l’aplicació d’aquest tractament ha de ser avaluada pel professional i si el pacient no té unes característiques idònies per a aquest tipus de tractament sempre es pot considerar la càrrega de la pròtesi convencional, als dos o tres mesos, encara que el tractament sigui una mica més llarg.
La suma de tots aquests temps serà diferent en cada cas i ha de ser avaluada pel professional tenint coneixement de cadascuna de les indicacions dels procediments per donar un resultat fiable a cada pacient. Actualment es poden col·locar implants immediats amb càrrega immediata tenint la dent a la boca el mateix dia que es realitza l’extracció de la dent o es poden col·locar els implants de forma tardana i carregar als 2 o 3 mesos siguent aquest el tractament òptim en quan a duració.
