Què és l’empelt d’òs?
L’implant o empelt d’òs és el tractament que s’utilitza per augmentar el tamany del maxilar o de la mandíbula. L’objectiu és poder col·locar implants dentals a pacients amb poc òs o insuficient. D’aquesta manera, el pacient podrà millorar la funció de mastegar i l’estètica dental.
És important aprofitar quan es té una bona base de l’òs. Tindre una alçada, amplada i calitat òsea ideal acurta el temps de tractament, disminueix les molèsties i millora el percentatge de l’èxit del tractament d’implants dentals.
Possibles problemes amb l’empelt d’òs
Un possible problema per al dentista implantòleg és un òs maxilar anterior o posterior reduit com a resultat d’una reabsorció òsea després de l’extració de les dents o traumatismes.
Els tractaments protèsics per a recuperar les dents en persones edèntules poden necessitar d’un augment d’òs per a que sigui possible la col·locació i integració dels implants dentals.
Això constitueix una situació complexa ja que les tècniques de regeneració òssea tenen tasses de fracàs que poden arribar al 25%.
Tècniques de regeneració
Aquestes tècniques de regeneració depenen de:
- L’operador → la tècnica quirúrgica, entrenament i experiència
- El pacient → salut general, tabaquisme, cures postoperatòries
- El material escollit → els empelts òssis artificials són substituts dolents en general.
Tipus d’empelt
El coneixement dels tipus d’empelts ossis i les seves combinacions ajuden i milloren l’incorporació i la preservació dels empelts ossis.
L’òs que va a implantar-se es pot o bé agafar del mateix pacient o bé es pot utilitzar un empelt d’òs de donant o d’un animal.
Antigament, es preferia utilitzar l’òs del mateix pacient sempre que sigui possible. En alguns casos, s’utilitza l’òs del donant humà (aloempelt) o de l’animal (vaca) barrejats o per separat. En part per què ofereixen seguretat total i resultats òptims, allargant una mica els temps d’espera.
Mentre que la decisió sobre el material d’empelt a utilitzar en cada situació dependerà del clínic, abans de portar a terme un aument d’os hem de tindre en consideració diferents factors.
Factors a tindre en compte abans del empelt d’òs
Tractar les infeccions bucals com les carnisseria o la gingivitis/periodontitis, la posició dels nervis, l’enciam queratinitzada inserida disponible, el disseny del penjador o tècnica quirúrgica, l’arcada antagonista i el provisional sobre la zona empeltada després de la cirurgia han de ser avaluats mitjançant una exploració clínica i radiogràfica.
Molts factors poden complicar la cirurgia si no són previstos. L’ estat de salut general del pacient és un factor que prendre en consideració a qualsevol edat.
En quins casos s’ha de realitzar un empelt d’ós?
Este injerto de hueso nos va a garantizar un correcto soporte óseo para los implantes y su posterior rehabilitación en boca. Los casos en los que se considera que se debe hacer un injerto óseo antes de una rehabilitación de implantes, son los siguientes:
- Conseguir mantener la altura ósea tras la extracción de una pieza, regenerando en el momento de la extracción del diente (preservación del alveolo) para poder así colocar un implante con facilidad y sin mayor regeneración.
- Ganar altura o anchura para rehabilitar posteriormente con implantes.
- Cuando se realizan técnicas de elevación de seno maxilar para poder colocar así implantes en las zonas posteriores del maxilar superior para devolver molares perdidos.
Aquest empelt d’ os ens va a garantir un correcte suport ossi per als implants i la seva posterior rehabilitació en boca. Els casos en què es considera que s’ ha de fer un empelt ossi abans d’ una rehabilitació d’ implants, són els següents:
- Aconseguir mantenir l’alçada òssia després de l’extracció d’una peça, regenerant en el moment de l’extracció de la dent (preservació de l’alvèol) per poder així col·locar un implant amb facilitat i sense major regeneració.
- Guanyar alçada o amplada per rehabilitar posteriorment amb implants.
- Quan es realitzen tècniques d’ elevació de si maxil·lar per poder col·locar així implants a les zones posteriors del maxil·lar superior per retornar molars perduts.
Col·locació d’empelt de pinyol després de la pèrdua d’una dent per poder col·locar implant després de l’espera de 3-4 mesos.
Regeneració de pinyol després de la col·locació d’un implant dental.
Tècniques d’empelts ossis
Augment de cresta o regeneració òssies
Un augment de cresta és una intervenció freqüent en Odontologia, realitzat després d’una extracció o pèrdua prèvia d’una dent. Es duu a terme per ajudar a restablir el contorn, l’ amplada i l’ alçada de l’ os que es puguin haver perdut. L’os dels maxil·lars es reabsorbeix de forma predecible després de l’extracció o pèrdua dentària. Existeixen dues formes d’ augment de carena:
Horitzontal (augment d’amplada):
En la terminologia dental, un creixement o augment ossi “horitzontal” és el que es produeix en sentit vestibular o lingual (de la part externa interna de les dents), resultant en una cresta d’os més “ampla”.
En la majoria dels casos això és necessari per permetre la col·locació d’un implant dins de l’os. Una planificació correcta és essencial per obtenir èxit en aquests procediments.
L’augment de cresta horitzontal es realitza en localitzacions en les quals prèviament existien dents, però que han estat perduts, la qual cosa ha conduït a una pèrdua d’amplada (i alçada) com a resultat d’una cicatrització normal de l’os (remodelació fisiològica).
Els procediments d’ augment horitzontals en la majoria dels casos comporten els passos següents:
- Exposició quirúrgica de l’ os a la regió a augmentar
- Col·locació d’empelt ossi particulat (d’ampolla) a les zones deficients
- Col·locació d’una membrana de col·lagen sobre l’empelt d’os (en alguns casos, es pot recórrer a una membrana reforçada amb titani per permetre una major estabilitat del material d’empelt quan la necessitat de regeneració és molt gran).
Vertical (augment d’alçada):
En la terminologia dental, un creixement ossi o augment “vertical” és el que es produeix en direcció coronal o altura, donant com a resultat una carena “més alta”.
Aquest és el més difícil de tots els procediments d’augment d’os en la cavitat oral. Com a regla general, és difícil aconseguir altura damunt la que existeix.
Els fabricants d’implants han dissenyat sistemes d’implants que ajuden a compensar la pèrdua d’altura òssia atès que les tècniques d’augment tenen una taxa d’èxit baixa. En el cas que el clínic instauri un augment vertical, els passos a seguir són similars als enumerats per a l’ augment horitzontal.
En el maxil·lar superior posterior es produeix a més una pneumònia del si maxil·lar donant com a resultat una insuficient alçada ossi per tenir un bon suport per als implants.
Com a conseqüència, es realitza una cirurgia d’ elevació de si maxil·lar generant formació d’ os injectat en la porció inferior del si maxil·lar per augmentar l’ alçada d’ os disponible.
Actualment els endres d’ os són tècniques poc invasives i fiables si es preparen adequadament.
Si l’empelt es col·loca en el moment de l’extracció de la dent s’esperaran uns 3-4 mesos per poder col·locar l’implant. Si l’os es col·loca en una zona sense dents on ja es va perdre os, el temps d’espera s’allargarà a 5-6 mesos.
