La periodontitis és una de les malalties més comuns a la població mundial (la 6ª segons l’OMS) i està caracteritzada per la destrucció de la geniva (teixit connectiu) i os de suport de les dents com a conseqüència d’una inflamació provocada per una infecció bacteriana . La infecció i inflamació al voltant de la dent afecta diferents estructures com les genives, el ciment que cobreix l’arrel, el lligament periodontal, i l’os alveolar. En funció de l’etapa de la malaltia es veuran més o menys afectades aquestes estructures i els símptomes que reconeixerem dependran del desenvolupament de la malaltia.
Descobreix de forma simple si pateixes Gingivitis o Periodontitis (abans anomenada Piorrea).
En funció de l’etapa de la malaltia es veuran més o menys afectades aquestes estructures i els símptomes que reconeixerem dependran del desenvolupament de la malaltia.
El sagnat de les genives és el primer signe que indica que hi ha presència de bacteris i el teixit està inflamat (gingivitis). Si no actuem en conseqüència eliminant la causa d’aquesta inflamació la infecció pot progressar i assolir estructures més profundes (periodontitis). A mesura que avança la malaltia es van perdent els teixits de suport fins que les dents poden tenir tanta movilitat que hagin de ser extrets.
La causa de la malaltia periodontal és la presència de bacteris i es pot veure afectada per nombrosos de factors de risc: susceptibilitat genètica, tabaquisme, diabetis, estrès … A més s’ha demostrat com la presència d’aquesta inflamació afecta directament la salut general a diferents nivells: augmenta el risc d’infart de cor, de parts prematurs i pneumònia aspirativa, a més d’empitjorar la diabetis.
Per saber si tenim periodontitis ens hem de fixar en els diferents símptomes que ens indiquen algun tipus d’afectació dels teixits periodontals. A la primera fase de la malaltia la inflamació es troba limitada a la geniva provocant el que s’anomenem gingivitis. Per detectar si patim gingivitis hem d’observar l’estat de les genives i detectar si no es troben en la seva situació normal. Una geniva sana té un color rosat i una consistència ferma que cobreix tota la superfície de l’arrel de la dent. Presenta uns piquets i no sagna sota cap estímul normal. Fora d’aquestes característiques trobarem els símptomes que ens indicaran que patim de gingivitis. Veurem que la geniva té un color vermellós i possiblement amb una mida superior al normal a causa de la inflamació.
Probablement sagnin les genives amb qualsevol estímul com pot ser després del raspallat o l’ús del fil dental. Un altre indici de gingivitis pot ser el mal alè juntament amb la resta dels símptomes.
Si en aquesta fase no actuem de manera que controlem l’agent causant, els bacteris, veurem una progressió de la gingivitis cap a la periodontitis. En aquest punt ja hi ha afectació de l’os de suport i la resta de teixits periodontals. Els símptomes de la gingivitis seguiran presents i fins i tot es veuran més accentuats. La geniva pot ser sensible al tacte i podem trobar-nos pus entre la dent i el teixit tou. La separació de la geniva de la dent i la reabsorció d’os subjacent formaran unes bosses periodontals al voltant de la dent. Aquestes bosses creen un espai en què s’acumularan els bacteris i probablement trobem càlcul acumulat en aquesta zona a més del càlcul que pot haver per sobre de la geniva.
La presència de bacteris a la boca provoca mal alè i alhora pot ocasionar mal gust per al pacient. A causa de la pèrdua d’os, les dents tindran cada vegada menys teixit de sosteniment i conseqüentment es mouran. En funció de l’os romanent la mobilitat de les dents pot ser major o menor. A causa d’aquesta mobilitat, la seva alineació pot variar afectant l’oclusió de l’arcada superior amb la inferior. Així doncs, podem notar alterada la nostra forma de mossegar habitual.
També a causa de la pèrdua òssia veurem com la geniva es va retraient formant recessions a la dent que deixaran exposades les arrels de les dents evidenciant la manca d’os. També veurem com pel fet que la geniva es retreu les papil·les ja no cobriran el volum entre les dents i es formaran entre ells uns espais triangulars foscos (coneguts com a espais negres).
La malaltia periodontal pot ser un procés llarg que transformi una anatomia normal i un somriure saludable en una boca que requereixi tractaments complexos per conservar les dents o fins i tot la pèrdua d’aquests. Coneixent els símptomes inicials de la malaltia periodontal serem capaços de reconèixer en quin moment hem de corretgir la nostra conducta respecte a la higiene oral per tal de prevenir d’aquesta manera la progressió cap a fases més avançades. Nosaltres mateixos podem detectar aquests símptomes i acudir al dentista i / o periodontista. Si acudim regularment a visites de prevenció i manteniment, les higienistes i periodontista ens poden avisar i tractar de forma precoç, reduint així enormement les conseqüències de la periodontitis i evitant la pèrdua de dents, conseqüències funcionals (menjar pitjor), estètiques (somriure, autoestima ) i també les que es relacionen amb la salut general.
El Professor Dr. José Nart Molina, reconegut periodontista a Barcelona i director mèdic de Nart Clínica Dental Barcelona, els convida a realitzar el Test de Salut gingival de la Societat Espanyola de Periodòncia i Implants Dentals (SEPA). Si pateix gingivitis o periodontitis no deixi que progressi, cal tractar-se el més aviat possible per tal de recuperar la salut i aturar la infecció és, d’una forma senzilla i poc invasiva en la immensa majoria de casos.
